Pep Ramis, s’enfronta a una altra idea de crear

“Tenia la necessitat de comprovar quines eines tenia com a creador i quin era el meu llenguatge. Què m’interessa a mi ara?”

 

“El públic pot llegir l’espectacle perfectament, aquestes preguntes que em faig a mi mateix són extrapolables a qualsevol i hi vegin la seva pròpia història”

 

“El més important és preguntar-se, no fer-ho és la fi, es mor tot. Els humans necessitem fixar les coses per entendre-les, volem parar el món quan sabem que el món està rodant”

 

“La tensió entre allò eteri i el pes, resultat de la força de la gravetat, ha estat bàsica en aquest treball”

 

“L’humor és una eina bàsica. No és hilarant però obre moltes portes a dir el text de diferents maneres”

 

“Mantinc el grup de treball perquè, en una feina de llarg termini, em facilita poder entrar amb profunditat ràpidament, sé que des de fora em llegeixen amb facilitat i avancem”

 

“Treballar per etapes m’ofereix posar distància i això, a la vegada, et permet descobrir què és important i què no, veure què és superflu i què no ho és”

 

“Sobre l’escena bàsicament el que has de ser és un bon comunicador, has de comunicar allò que vols dir”

 

“El públic no és tonto, el públic és genial, és heterogeni… La mirada del públic és la vàlida”

 

“La feina que fa Temporada Alta, que fa anys que aposta per la dansa, és molt important, crea un lloc, crea públic, porta programadors i això en aquest país no és fàcil”