“La néta del senyor Linh” una faula sobre refugiats, amistat i amor

El periodista Dani Chicano (@xiquein / @rvproscenium), per encàrrec de Temporada Alta, ha fet un breu seguiment de la producció de l’espectacle La néta del senyor Linh, basat en la novel·la homònima de l’escriptor francès Philippe Claudel, que s’estrena aquest cap de setmana llarg a El Canal de Salt (dies 6, 7 i 8). Posteriorment, l’espectacle farà temporada al Teatre Lliure del 13 al 30 de desembre. Ens parla del procés de creació i recuperem els materials elaborats sobre aquesta peça:

Guy Cassiers és un dels grans directors europeus, un referent, que opta majoritàriament per adaptar a escena texts que no tenen forma dramàtica, novel·les. Aquesta és la seva setena aparició a Temporada Alta i en aquest cas ho fa de la mà de Lluís Homar, amb un equip de producció mixt, és a dir, una barreja de l’equip habitual de Cassiers al Toneelhuis, companyia de la qual n’és un dels creadors, i un equip proposat per Temporada Alta per dur endavant aquesta producció, en què hi ha el mateix Lluís Homar o l’ajudant de direcció Ester Nadal.

Com enguany a L’omissió de la família Coleman i Claudio Tolcachir, aquesta ha estat una proposta que el festival va fer a Cassiers, la de treballar amb creadors catalans. El director flamenc ja havia engegat un projecte d’abast europeu amb La néta del senyor Linh, una peça que de moment ha portat a escena amb un actor francès i un altre de flamenc, ha treballat amb Homar i també ho està fent amb un intèrpret anglès. En aquest fil de twitter vam explicar quins són els temes principals que toca la peça:

El procés de producció ha estat singular i no s’han cobert les etapes i marcat els terminis propis d’una producció convencional. Per optimitzar la feina, abans de viatjar cap a Bèlgica, per assajar a Anvers unes setmanes amb Cassiers, Homar ja va memoritzar el text, traduït per Sergi Belbel. La barrera idiomàtica ha estat superada pels coneixements de francès i anglès d’Homar i Cassiers, sempre darrera de l’ajudant de direcció, Ester Nadal, que ha estat testimoni de com l’entesa entre intèrpret i director ha estat excel·lent. Després dels assajos a la seu de Toneelhuis, aquests s’han traslladat les darreres dues setmanes a El Canal de Salt. Així es mostra en aquest post de facebook, en què donàvem cinc claus per les quals paga la pena veure el muntatge:

Com a Terra Baixa Homar fa tots els papers principals –narrador, senyor Linh i el seu amic, Bark-, tot i que hi ha algunes intervencions esporàdiques d’altres personatges que Cassiers resol de manera brillant. Una pantalla gegant al fons de l’escenari, que està absolutament net, només quatre cadires que l’actor utilitzarà, càmeres repartides en diversos punts de l’escena que serviran per fer un efectiu joc videogràfic i un petit set amb alguns instruments, que constitueix una de les sorpreses de la nit, ja que l’espai sonor podríem dir que el crea el mateix Homar des d’escena, amb l’ajut dels tècnics.

El text és una meravella, d’una alta volada poètica, amb un gir argumental molt potent que estic convençut que agradarà molt al públic. És un muntatge aparentment senzill, hi ha text, un actor, el públic i algunes imatges, però al darrere hi ha el geni creatiu de Cassiers. Un imperdible.

Més informació i compra d’entrades