Històric 2011

Temporada Alta compleix 20 anys

Mantenim la línia ascendent, tant pel que fa a la quantitat d’espectacles com a la qualitat de moltes de les estrenes. Augmenta considerablement el nombre total d’espectadors i fins i tot l’índex d’ocupació. En aquesta edició intentem explorar nous camins que podrien marcar les futures línies d’acció amb El Canal i creem el Torneig de Dramatúrgia Catalana. Ens visiten artistes com Daniel Veronese, Mario Gas, Pau Miró, Krystian Lupa, Marta Carrasco, Cristopher Marthaler, Sílvia Pérez Cruz, Jordi Galceran, Jordi Casanovas i Carles Santos, Ricardo Bartís, Propeller, Lev Dodin, Les 7 doigts de la main, entre d’altres.

Espectacles: 89 (+ cinema)
Coproduccions: 31
Estrenes: 56
Espectadors: 68.635 (total) / 93,33% (ocupació)
 Sales: 13 (+ cinema)
Pressupost: 3.026.306,29 €

Cartell 2015, Santi Moix  

No avorrir, ser constant, ser clar. No perdre la personalitat i, a la vegada, aprofundir en el propi treball. Les premisses amb què treballa Santi Moix també es podrien sentir de boca d’un director de teatre. De fet, a Moix li agradaria fer l’escenografia d’una òpera. Un Turandot o Un Tristan i Isolda, per exemple. Ho faria per sortir de l’estudi, per fugir de les moltes hores que un artista s’hi passa treballant en la soledat més absoluta. Per divertir-se. Segur que li agradaria parlar tan amb els cantants com amb els tècnics. Els explicaria, potser, que va conèixer Fellini, un altre boig del teatre i del circ. Es van trobar a Itàlia, quan era un adolescent amb una extraordinària facilitat pel dibuix.

Tot i que la pintura de Moix és abstracta, no ha deixat mai de dibuixar. Al cartell que ha creat per a la vintena edició del festival Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya hi conviuen aquests dos vessant, l’abstracte i el figuratiu. Feia molt temps que volia reunir-los, però mai trobava el moment. Fa cinc anys, a la fi, mentre treballava en una sèrie de ceràmiques al Marroc va observar els rucs carregats de les mercaderies més diverses. I poc després va sorprendre a tothom amb una sèrie de pintures protagonitzades per rucs de cul (un detall que els grans mestres com Velázquez disfrutaven pintant i que demostrava la seva destresa, afirma Moix) carregats de les formes que caracteritzen el seu estil. Poc després va fer una sèrie de gravats sobre el Quixot. Els personatges que apareixen al cartell del festival semblen estar inspirats en la multitud de personatges que els habiten, o en els que viuen a les aquarel·les que ha fet per una edició de Huckelberry Finn, de Mark Twain. De Joan Junceda a Picasso, Dalí, Miró, Goya o Delaxroix, la nòmina d’artistes dels quals s’ha nodrit és ingent. A la tria de Santi Moix per fer el cartell del vintena edició de Temporada Alta se li poden trobar moltes lectures. Les seves obres, com el teatre, són senzilles i a la vegada voluptuoses, exuberants. Són modernes, però han fet un llarg recorregut abans d’arribar aquí. Els rostre dormit que hi ha dibuixat entre les altres figures del cartell, com si fossin ruïnes oblidades al fons del mar, somia obres que encara estan per escriure, i per pintar.

Antoni Ribas

Descarrega’t el cartell

OCULTAR CONTINGUT

Curt 2011

Aquest curt se centra en el públic i en la necessitat atàvica que l’home té de la catarsis. Parla dʼuna necessitat primària de l’home d’ara i d’abans, que sempre l’ha mogut a fer teatre a dintre de les coves prehistòriques, més tard als teatres de Grècia i fins a l’actualitat. El videoclip recorre i posa èmfasis sobre la llarga llista d’expressions facials i corporals que fa qualsevol públic inconscientment i de forma mecànica. Un nas que s’arrufa, un ulls que no volen mirar, unes dents que destrossen una ungla, una llàgrima que volem dissimular o un riure tan natural i infantil que no té por d’ensenyar una dentadura precària…

Una meta-empatía, o dit dʼuna altra manera, simplement una experiència visual fascinant on tots ens hi veurem reflectits. Tot aquest recorregut sobre el llenguatge corporal podia ser també un recorregut marxa enrere a través de la “història”, on cada personatge i cada cara representa una etapa històrica des de l’actualitat fins a la prehistòria.

OCULTAR CONTINGUT