El cinema, l’escena, el món

Pràcticament des dels seus inicis, el cinema, tan vampíric i tan lligat a la representació, ha incorporat elements de les arts escèniques. Se n’ha nodrit, hi ha dialogat. També les ha filmades. A la vegada, les arts escèniques, a banda de la inclusió de pantalles on es projecten imatges de diferent naturalesa, també han establert un diàleg amb el cinema i així amb el seu llenguatge i els seus continguts. Essent un festival originalment i encara primordialment d’arts escèniques, Temporada Alta ha introduït en les últimes edicions una programació cinematogràfica que fa possible assistir a preestrenes de pel·lícules, majoritàriament, però no exclusivament, de producció catalana.

El festival ha fet aquest any un pas més amb el Premi Temporada Alta Cine i Escena, que, en col·laboració amb el Jameson Notodofilmfest, es proposa potenciar el diàleg i la fusió interdisciplinaris que afavoreixin la creació de nous llenguatges.

Angélica (una tragedia)

Algunes d’aquestes pel·lícules tenen un vincle manifest amb les arts escèniques, de manera que es relacionen amb un determinat espectacle, s’inspiren en una obra teatral o hi reflexionen, aborden una personalitat o un esdeveniment del món de l’escena. En aquesta línea, Temporada Alta ha creat un nou cicle (Cine i Escena) que potencia aquesta relació entre l’escenari i la gran pantalla. Dins el cicle, la història del mateix festival és la matèria d’un documental, L’èxit de l’efímer, amb el qual la periodista Mercè Sibina i el realitzador Samuel Colomer fan present la incidència de Temporada Alta a nivell cultural, social i econòmic, a més de la seva capacitat per promoure les arts escèniques. Cal afegir-hi que Manuel Fernández-Valdés aporta amb Angélica (Una tragedia) un retrat personal d’Angélica Liddell que mostra el procés creatiu d’aquesta excepcional, inclassificable i devastadora artista escènica que fa un teatre autobiogràfic adolorit i sense contemplacions que elimina la separació entre la creació i la vida.

Tanmateix, respecte a la relació entre cinema i arts escèniques, el festival ha fet aquest any un pas més amb el Premi Temporada Alta Cine i Escena, que, en col·laboració amb el Jameson Notodofilmfest, es proposa potenciar el diàleg i la fusió interdisciplinaris que afavoreixin la creació de nous llenguatges. Dels 55 curts presentats a la primera edició, s’han seleccionat cinc finalistes que, com els altres films, es projectaran al cinema Truffaut, seu cinematogràfica del festival: Los amantes zurdos, de Pau Martínez González i l’actriu Elena Seguí, que s’inspiren molt lliurement en el sonet 138, de William Shakespeare, per explorar en la capacitat d’autoengany en l’amor; Galatea, en què Alejandro Moral i l’actriu Maria Moral aborden un personatge, relatiu a l’estàtua animada per Pigmalió, que es qüestiona la seva identitat; Tu decides, amb el qual Carmen Socias, amb les actrius Ana Alonso i Esther Rivas, ironitza sobre com la Yerma, de García Lorca, i la Lady Macbeth, de Shakespeare, encarnen actituds contraposades en relació amb la maternitat; Vivir del Aire, una crítica humorística de Borja Echevarría Lamata sobre la precarietat a la qual estan condemnats els actors a l’Estat espanyol; i Parallelism, una mena de ciència-ficció de Borja Valdivieso en què la ballarina María Herrero escenifica la lluita entre la naturalesa i el món contaminat.
La resta de la proramació (el cicle Cinema de Temporada) és tan atractiva com diversificada. Pel que fa als cineastes catalans, Carles Marqués-Marcet, Marc Recha i Pere Vilà presenten els seus nous llargmetratges mentre que la gironina Íngrid Guardiola hi du la seva òpera prima, Casa de ningú, un documental sobre l’envelliment a Europa (per al projecte «Ageing Democracies» desenvolupat juntament amb l’Open Society Foundations) amb dos escenaris: un casal d’avis en un lloc de Catalunya i una zona minera d’Astúries pràcticament abandonada. Una pel·lícula humanista, de dignitat i resistència. En el cas de Marquès-Marcet, el director de 10.000 Km, hi porta Anchor & Hope (Terra Ferma), una comèdia sentimental amb la qual es retroba amb David Verdaguer i Natàlia Tena, protagonistes de l’esmentat primer llargmetratge seu, i incorpora Oona Chaplin: elles dues mantenen una relació amorosa des de fa temps; el personatge que interpreta la néta de Chaplin vol ser mare, un desig que, creant conflictes, pot ajudar a fer possible un amic de la seva companya.

La vida lliure

Després d’Un dia perfecte per volar, Marc Recha torna a Temporada Alta amb la preestrena a Catalunya de La vida lliure, film rodat a Menorca i ambientat a l’època de la Guerra Mundial. En la ficció, dos germans troben un tresor del qual esperen que, comptant amb l’ajuda d’un home estrafolari i fantasiós encarnat pel gran Sergi López, els permeti arribar a Alger, on la seva mare ha emigrat en un moment en què, a causa de la fam i de l’epidèmia de grip, molts menorquins han marxat de la seva illa. Un film d’aventures inspirat per l’empremta de Stevenson, però també d’Albert Camus. Els espectadors del festival podran retrobar-se, doncs, amb la sensibilitat, la sensorialitat i la poètica del paisatge de Recha, un cineasta lliure, com ho és el gironí Pere Vilà, que tampoc no és la primera vegada que presenta els seus films a Temporada Alta. Ho ha fet amb La fossa i L’artèria invisible. Aquesta ocasió, però, serà especial perquè Vilà signa El vent és això amb sis joves estudiants (Paula Comas, Joan Cumeras, Andrea López, Oriol Mulero, Mario Rebugent i Marina Segarra) de segon de Batxillerat que formen part del projecte educatiu A TEMPO – Arts i Formació (i la relació del cinema amb l’educació és tan important com la que estableix amb les arts escèniques) de l’IES Santiago Sobrequés, de Girona. Els directors, juntament amb Lídia Garcia i Ania Costoya, han escrit un guió sobre la relació d’amistat de dues noies que pateixen un trastorn alimentari, que, a partir d’experiències reals, és abordat des del punt de vista de les emocions de les protagonistes. La fragilitat humana i la malaltia són elements recurrents en el món fílmic de Pere Vilà i no són alienes a Estiu 1993, un fenomen del cinema català que, després d’haver-se projectat amb un joiós èxit inesperat, es farà present a Temporada Alta amb una master-class en què la directora Carla Simón explicarà el procés de creació d’aquesta pel·lícula sobre la seva infantesa.

En aquesta edició, la història del mateix Festival és la matèria d’un documental: L’èxit de l’efímer.

The Square

D’altra banda, el Festival acull la preestrena a Catalunya de la Palma d’Or de l’última edició del festival de Canes: The Square, del suec Ruben Östund. Una pel·lícula per a la polèmica amb una mirada àcida sobre la societat actual focalitzada en el món de l’art contemporani. Finalment, cal destacar que, en col·laboració amb la Universitat de Girona com a organitzadora d’unes jornades sobre «art i violència», hi haurà l’oportunitat excepcional d’assistir a la projecció dels 334 minuts (en dues sessions corresponents a les dues parts del film: l’abans i el després de la invasió nord-americana a l’Iraq el 2003) de Homeland: Iraq Year Zero, en què Abbas Fahdel va filmar la seva pròpia família amb la voluntat de testimoniar un drama col·lectiu dels nostres temps. El cinema capturant la realitat dolorosa del món.

 

Imma Merino
Suplement de la Vanguardia – Publicat el 7 d’Octubre, 2017